06-Pigmalió: iconografia del mite

 Buscarem imatges inspirades en el mite, i de cada imatge hauries de donar el títol, l’autor, l’any i, si és possible també el lloc, museu, propietari privat… on es troba. Després faràs el teu comentari personal sobre com ha interpretat l’autor el mite, quin moment ha agafat, quin sentiment ha volgut transmetre…

  • Jean Miélot:

Una de les il·lustracions més antigues que es conserven sobre el mite de Pigmalió es aquesta miniatura de Jean Miélot de l’any 1460. A l’esquerra de la composició trobem a Pigmalió esculpint l’escultura que acabarà sent la seva futura esposa, Galatea. A la dreta mostra en moment en que Pigmalió demana a Venus que el seu desig es faci realitat, que Galatea es transformi en una dona.

  •  François Boucher:

Aquesta obra pertany a l’autor parisenc François Boucher , el qual va realitzar aquesta pintura inspirada en el mite de Pigmalió l’any 1745, amb la tècnica d’ oli sobre tela d’estil rococó. Actualment el quadre es troba a Rússia, al museu Hermitage a St. Petersburg.

El títol, Pigmalió i Galatea, fa referència al mite ovidià. La pintura reprodueix el moment en que Pigmalió demana a Venus que Galatea cobri vida, Venus apareix al centre de la imatge irradiant una peculiar lluminositat, rodejada d’elements divins.

Pigmalió es troba a la dreta de la composiciókamb un gest de desesperació i tensió. A l’esquerra hi ha un seguit d’objectes pertanyents a Pigmalió, com ara escultures i eines de treball tot i que no destaquen en la composició.

  • Jean-Léon Gérôme:

Pigmalió i Galatea
Pigmalió i Galatea

Aquest quadre és de l’autor francès Jean-Léon Gérôme de l’ any 1824 aprox. i actualment es troba al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

El títol de l’obra es Pigmalió i Galatea i, tal com indica el títol, apareixen les figures de Pigmalió i Galatea com a protagonistes principals de l’obra, col·locant-los al centre del quadre.

Es tracta d’una elaborada obra on l’autor utilitza el mètode de pintura a l’oli sobre tela per representar el punt del mite on Pigmalió s’adona que Galatea ja no és una simple estàtua de marbre i Venus li ha concebut el seu desig.

Si analitzem els dos personatges veiem a Galatea a mig formar ja que la base de la estàtua encara no ha cobrat del tot vida i, degut a això, la seva part del cos humana s’ha de retorçar per poder abraçar a Pigmalió. Aquest l’agafa amb delicadesa i passió al seu estudi o lloc de treball on hi guarda la seva bella escultura

La llum il·lumina intensament als dos personatges principals, restant importància a la resta de la obra amb un fons de tons mes foscos i lleugerament difuminats.  A la composició també apareixen altres elements  com petites escultures i personatges com ara Cupido, deu de l’amor en la mitologia romana.

A part d’ aquesta obra, Gérôme va fer-ne una altre de la mateixa temàtica i escena vista des d’un altre punt de vista. Tal com es veu en la imatge, apareixen Galatea i Pigmalió però aquest cop Galatea es veu frontalment en ves d’esquenes.

Sembla com si l’autor hagués volgut donar la sensació de que estava en aquell moment i l’hagués volgut copsar en diferents perspectives.

  • Edward Burne-Jones:

També cal mencionar una de les sèries que va fer l’artista londinenc Edward Burne-Jones, seguidor de l’estil Prerafaelitista. Aquestes obres van ser creades l’any 1878 i es titulen “The Hand Refrains”  , les quals estan inspirades en el mite de Pigmalió i actualment es troben a Londres al “Tate Britain”.

En les quatre obres que componen la sèrie es veuen representades de forma ordenada la història del mite, mitjançant la pintura a l’oli sobre tela. A la primera imatge veiem a Pigmalió pensatiu i amoïnat ja que no troba la seva dona ideal, a la segona ja apareix l’escultura de Galatea finalitzada. A la tercera imatge trobem a Afrodita transformant a Galatea en dona i a la quarta Pigmalió adorant la seva dona, aquest cop real. Totes les imatges estan plantejades en uns escenaris similars, on predomina la llum i els tons suaus i càlids.

  • René François Ghislain Magritte:

“Le tentative de l’impossible” és una obra de l’autor surrealista belga, René François Ghislain Magritte, de l’any 1928.És una pintura d’oli sobre tela i actualment es troba ubicat al British Museum, Londres.

L’obra està inspirada en el mite ja que hi ha un pintor, que representa Pigmalió, i la seva obra o creació, que representa Galatea. El pintor està concentrat elaborant la seva obra mitjançant la pintura a l’oli, en ves d’ esculpir la pedra, talcom diu la llegenda.

El quadre representa l’amor i la obsessió que te l’autor per l’obra que realitza, tal com passa en el mite de Pigmalió. El títol, la temptació de l’impossible, esta relacionat amb el quadre ja que l’autor pretén donar a entendre que l’home està creant a la dona mitjançant l’art a l’aire, un fet que és impossible i del tot surrealista.

La llum, provinent de l’esquerra, il·lumina a la dona que apareix nua i el pintor, situat a la dreta, que està finalitzant la seva obra i acabant de pintar el braç esquerra de la suposada Galatea. La decoració i la composició de l’obra és molt senzilla, l’autor utilitza uns tons freds i més aviat foscos per representar l’escena.

  • Paul Delvaux:

Aquesta obra de l’autor belga neoimpressionista i expressionista, Paul Delvaux, es titula “Pygmalion”. És de l’any 1939 i actualment es troba al Museu Nacional d’art Modern de París.

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, la qual està carregada de surrealisme clàssic (característic en les  obres de Delvaux) on apareixien nus femenins en ambients onírics, carregats d’erotisme i figures idealitzades. Tal com s’observa, l’obra està  inspirada en el mite de Pigmalió tot i que en aquest cas Pigmalió no és el que esculpeix a Galatea sinó que és ella qui crea a el seu amant, jugant amb el significat de donar vida. A la pintura apareix una espècie de dona-arbre que també pot estar relacionada amb la creació i la vida.  Una altre característica de Delvaux era pintar homes amb barret  que apareixien en la seva obra ignorant l’escena o mirant inexpressivament, aquest home representa en molts casos el doble de l’autor.

En aquesta pintura destaquen tons càlids i suaus com ara el taronja, el groc i el marró, els quals contrasten amb les ombres. Els personatges principals estan situats a primer pla i  a l’aire lliure, envoltats d’un paisatge misteriós i uns edificis.

 

  • André Durand:

Aquesta és una pintura a l’oli sobre tela, feta per l’autor  neomodernista i canadenc, André Durand. L’obra és de l’ any 1978, el títol de la qual és “Pygmalion and Galatea”.

 A simple vista, la obra es  veu dominada per una  ample varietat cromàtica i un desordre caòtic. Tot i així té una estructura estudiada, a l’esquerra veiem a Pigmalió que aferra la seva estàtua i, a baix de la estàtua, Galatea transformada en dona. Aquests tres personatges estan col·locats de manera que els caps dels quals formen una línia vertical en la composició. Tots tres tenen la vista fixada en una paloma, que representa Venus, la qual l’autor li ha volgut donar certa importància i dinamisme representant, mitjançant la repetició de l’animal, el seu moviment al batre les ales.

L’obra és la representació o predicció del que passarà quan Venus faci que la simple estàtua de marbre cobri vida, ja que es convertirà en la dona nua que apareix a un racó del quadre  (tot i que a primer pla).

La versió de Galatea en marbre, està representada amb diverses joies i ornaments que amb els que Pigmalió la guarnia com si fos la seva reina. Mentres que la dona no du cap tipus de ornament.

  • Michael Maschka:

Aquest aiguafort (gravat al buit) pertany a l’autor anglès contemporani Michael Maschka l’any 1997.

En aquest gravat veiem com Pigmalió està representat com un rei jove, amb la seva corona i de perfil. Dalt de la corona l’autor ha volgut representar el que sent Pigmalió i el que cavil·la dins del seu cap. Degut a la obsessió i el deliri del personatge per trobar a una dona, veiem a Galatea representada com el seu símbol de bellesa i nua, la qual està rodejada de motius florals.

La dona també es veu rodejada d’una mena de serp, que es relaciona amb el món subterrani i amb les aigües primordials com creadores de vida en la mitologia grega.

Tots dos personatges apareixen mancat d’expressió tot i que Pigmalió té la boca lleugerament entreoberta.

La obra té un acabat senzill amb un paisatge natural amb núvols.

 

  • Tobin James Mueller:

Aquesta obra de l’autor Tobin James Mueller de l’any 1999 està inspirada en l’obra que s’ha tractat anteriorment de Jean-Léon Gérôme, “Pygmalion and Galatea” (1890).

La composició, està feta a partir d’un muntatge amb el programa Photoshop. Mètode molt beneficiós en l’art digital.

El títol, “Finding Galatea: A self-portrait” (“Trobant a Galatea: autoretrat”), fa referència a l’obra en dos sentits, un la relació i la inspiració en l’obra de Gérôme i l’altre amb el que és un autoretrat de l’artista. Això queda reflectit en les pintures i imatges del voltant, originals de Mueller, que es troben a l’habitació. Al mig d’aquesta estan situats els dos personatges, Galatea, i l’artista (que representa Pigmalió). Les teles situades al terra rodejant l’escena, representen els treballs encara per encetar, les possibilitats infinites de la imaginació humana i el punt de partida tant en relacions amb l’art com humanes.

La base de l’escultura és una copia de l’obra original. Si ens fixem en la semblança dels pantalons de Mueller i les cames de marbre de la estàtua sembla com si tots dos naixessin del mateix lloc.

L’autor fa un joc d’ombres amb la suposada finestra de l’habitació i, Galatea, als braços de l’artista, sembla sorgir d’ aquestes ombres convertint-se en humana amb el petó del seu amant.

La roba vermella situada al primer pla dona la sensació de que sigui sang provinent de l’estàtua, per l’acte de la creació. A la vegada també pot semblar la roba dels amants llançada al terra enduts per la passió o bé una cortina caiguda d’una obra d’art que ha estat revelada en aquell moment.

 

  • Jane Kearney:

Aquesta pintura a l’oli de l’any 2008 esta feta per l’autor nord-americà Jane Kearney, actualment es troba exposat a una galeria d’art a Londres. Mostra d’una forma molt moderna i pròxima un lligam amb el mite de Pigmalió.

El títol de l’obra, “Pygmalion in Reverse” (“Pigmalió al reves”), fa referència al mite ja que a l’obra apareix un artista que és un tatuador, el qual està tatuant la cama d’una dona la suposada Galatea. Galatea, que és el tatuatge, apareix com una deessa japonesa o exòtica, fet contradictori amb el mite de Pigmalió. Tal com passa en el mite de les metamorfosis d’Ovidià, hi ha un artista o creador d’una obra i una creació nascuda per el desig de quelcom.

A l’esquerra de l’obra apareixen dues cames, suposadament femenines, l’una de les quals esta estirada i conté un gran tatuatge, entre el qual hi ha Galatea que sobresurt de la cama com si hagués cobrat vida. A la dreta hi ha, amb una expressió de concentració, el  tatuador, un home de mitjana edat que crida l’atenció ja que el seu cos nu està replet de tatuatges.

La llum, il·lumina les dos figures humanes, les quals ressalten notablement gràcies a les tonalitats vives de la composició. El color que més destaca és el vermell, un vermell intens que denota passió. També el blau ja que forma part del fons difuminat i misteriós de la obra i dels tatuatges de l’home.

  • Étienne-Maurice Falconet:

Aquesta obra de l’autor francès Étienne-Maurice Falconet es titula “Pygmalion & Galatee“. Es tracta d’un grup escultòric de l’any 1793. Actualment es troba al museu “Hermitage” de Rússia. El material emprat és el marbre, amb la tècnica de la talla.

L’artista va voler recrear el moment en que Pigmalió s’adona que Galatea, la seva amant de pedra, s’ha convertit en una dona de carn i ossos.

També apareix un altre personatge mitològic, Cupido (fill de Venus i Mart), que és el Déu de l’amor. Aquest besa la mà de Galatea i ella apareix en una posició neutre amb la mà lliure oberta i el cap reclinat, entregant-se al seu estimat creador. Pigmalió, sorprès del que està veient, està agenollat davant de Galatea i amb una expressió d’admiració.

El conjunt de Cupido, Galatea i Pigmalió formen una estructura triangular, de la qual sobresurt el cap de Galatea com a vèrtex del triangle. Pigmalió apareix a la mateixa altura que Cupido, donant tot el protagonisme a la deessa. La qual no duu cap tipus de vestimenta ni decoració, deixant al descobert un cos bell i perfecte.

  • Auguste Rodin:

Aquesta obra de l’escultor i pintor impressionista francès Auguste Rodin es de l’any 1886. El títol d’aquest conjunt escultòric de bronze és “Pygmalion et Galatée” i actualment està ubicada al Museu Rodin, a París.

En aquesta obra apareixen els dos personatges principals, Pigmalió i Galatea, en el moment en que Galatea deixa de ser una estàtua per convertir-se en dona i Pigmalió es troba amb el seu somni fet realitat. Els cossos de tots dos sembla que sorgeixin de la terra o de la base de l’escultura en sí. També dona la sensació de que  siguin un sol cos, ja que la separació entre els dos és molt estreta.

Pigmalió està ajagut als peus de Galatea adorant la seva creació viva i ella de peu i recolzada a un suport.

Uns anys més tard, al 1908, Rodin va fer una recreació de la seva obra anterior en marbre. El títol de la qual també coincideix, “Pygmalion et Galatée “. Aquesta segona obra o copia és exactament igual que la que va fer en 1886 en Bronze. Avui en dia la podem trobar al “Metropolitan Museum of Art” de Nova York.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: